ArtĂ­culos - Deportes

25 ANYS DE LA BANYOLES OLĂŤMPICA

Revista de Banyoles
nĂşm.1006, agost 2017, pp.18-23

Article escrit conjuntament amb Miriam Martin

A finals del mes de juliol de fa 25 anys, la ciutat de Banyoles vivia un moment històric. Era una de les quinze subseus olímpiques en els Jocs Olímpics de Barcelona'92. Una celebració amb sentiments enfrontats entre la ciutadania. I és que hi havia aquells que esperaven amb il·lusió la celebració d’aquests jocs i veien amb bons ulls els canvis que havia experimentat la ciutat, i d’altres que estaven en contra de tot aquest moviment olímpic. Un fet que ja es va detectar el dia en que Banyoles va ser declarada subseu olímpica, una notícia que la ciutadania va rebre amb una gran fredor, tot i que també s'ha de dir que els anys previs a l'esdeveniment, en que Banyoles va estar d'obres constants, la ciutadania va respondre prou bé, aguantant estoicament els enrenous que això va comportar.

I si bé la selecció estatal, —de la que formaven part Josep Robert, Jordi Quer, Andreu Canals i Manolo Bermúdez, juntament amb el timoner Carles Front, els únics esportistes del Pla de l’Estany que van participar-hi—, va tenir una actuació decebedora, una cosa ha quedat clara, i és que el fet de que Banyoles fos nomenada subseu olímpica, i que acollís les competicions de rem, va fer que la ciutat fes un canvi que encara avui en dia perdura. Es van construir equipaments, infraestructures, i es va posar Banyoles en el mapamundi de l’esport.

La candidatura de Banyoles anava lligada a una sèrie d’obres necessàries per acollir amb garanties l’esdeveniment. En pocs anys es va haver de desenvolupar tota una part de treballs i canvis previstos en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Uns treballs que, segurament, haguessin tardat més en el temps de no haver estat pels Jocs Olímpics. El Club Natació Banyoles, per exemple, va renovar totalment les seves instal·lacions, que als anys vuitanta eren insuficients i estaven en mal estat, unes obres que el propi club no comptava amb recursos suficients dur a terme. Es va construir un nou camp de regates a l’estany de Banyoles, però va caldre allargar-l'ho 200 metres perquè hi hagués prou distància de frenada i canviar-ne la direcció, obres amb les que es va aprofitar per arranjar la zona nord del mateix que als anys seixanta s'havia malmès amb l'anomenat «queixal de Lió», de la mateixa manera que es va aprofitar per separar l'estany de la carretera d'Olot que en aquells moment, en la zona de Lió, hi passava a tocar. El Parc de la Draga, llavors ple d’horts, es va convertir en el que és ara. I precisament va ser gràcies aquests treballs que es va descobrir el jaciment neolític de la Draga, el jaciment lacustre més important d’Europa, on encara s’hi treballa. De fet, en 27 anys només s’ha excavat el 10% del jaciment.

Tal com recull el llibre Banyoles al costat de Barcelona, que va servir com a candidatura de Banyoles com a subseu olímpica, s’expliquen les condicions mínimes que havia d’assolir l’entorn immediat de l’estany: s’havien de prendre mesures per evitar la contaminació i la protecció estricta de les àrees d’interès natural; adquirir els terrenys entre la carretera de circumval·lació i l’aigua i d’altres àrees específiques; la peatonalització de l’espai immediat a l’estany i la creació d’àrees de servei segons estiguessin especificades al Pla Especial; crear zones de parc públic, de pícnic i de bany, entre d’altres; la remodelació de la Draga; i la creació del front d’estany, des del Club Natació Banyoles fins al Passeig Dalmau.

El desenvolupament de la zona de la Draga era clau. Aquest projecte comportava la creació de la Vila Olímpica, per encabir-hi fins a 1.500 persones, tant atletes com acompanyants; en aquesta zona també es preveia la construcció dels magatzems per les embarcacions, els vestuaris i els serveis, així com un poliesportiu (l’actual pavelló de la Draga); per últim el projecte també incloïa la construcció d’un parc, que és l’actual Parc de la Draga. Segons explica el llibre Banyoles al costat de Barcelona, el complex esportiu contemplava «un pavelló poliesportiu, una piscina coberta de 25x16m, una pista d’atletisme, una piscina de salts, una piscina olímpica, una piscina per a l’oci i un centre permanent per a quaranta atletes».

Però la preparació pels Jocs Olímpics no van afectar només a la zona de l’estany i el seu entorn més immediat. També va modificar la xarxa viària banyolina i va millorar les comunicacions. I és que el projecte incloïa treballs a carrers i carreteres que per la seva accessibilitat i proximitat es va considerar que estaven estretament lligades a la celebració de les competicions. En aquest sentit es va desdoblar l’actual C-66 i es va crear la variant que connecta Girona i Olot per tal d’evitar que els vehicles haguessin de passar pel mig de Banyoles, eliminant trànsit innecessari de la ciutat. D’aquesta manera, es va reduir el temps d’arribada a vies principals com la N-II o l’autopista, tot un avantatge, per exemple, per les empreses, però també per a que gent de fora vinguessin a viure a la ciutat. Així mateix també es va dur a terme l'obertura dels carrers Constans i Sardana, i l'arranjament del passeig de la Puda.

Però per arribar a aconseguir tot això, hem de destacar dos fets cabdals, d'una banda la signatura, a finals de 1988, d'un pacte municipal entre tots els grups de govern i d'altre la creació l'any següent de la societat Programes de la Subseu Olímpica (Prosolba S.A.), que va ser la encarregada de gestionar tots els projectes, activitats i obres relacionades amb les proves esportives, i de la que Pere Hernández, com alcalde, en va ser el president de la junta general, i en Joan Solana, en aquells moment cap de l'oposició, com a regidor encarregat de l'àrea olímpica, en seria el director.

Amb la creació d'aquesta societat es va aconseguir agilitzar tots els processos, sobretot a nivell d'intervenció. D'aquesta manera Prosolba es va fer càrrec de les obres que es tenien que dur a terme al Club Natació Banyoles, als carrers Constans i Sardana, al passeig de la Puda, a plaça de les Rodes i al front d'Estany. Mentre que el Consorci de la Vila Olímpica i del Parc de la Draga, amb finançament i gestió d’INCASOL, va assumir les obres de la Vila Olímpica, del Parc de la Draga i del Pavelló, i GISA (Gestió d’Infraestructures de la Generalitat) es feia càrrec del finançament, la gestió i l’execució de la variant i el desdoblament.

Malauradament algunes de les obres previstes varen quedar en el tinter, com el projectat hotel, la revitalització del balneari de la Puda o la plaça de les Rodes, que no es va acabar fins l'any 1995. I si deixem de banda els aspectes negatius que al seu redòs es varen anar gestant, com la polèmica del negre del Darder, els dos atemptats duts a terme per Terra Lliure i les detencions efectuades dins el marc de l’operació del jutge Baltasar Garzón, els Jocs Olímpics van portar una inversió d’uns setanta milions d’euros que van servir per canviar Banyoles. L’aspecte actual de la ciutat és hereva de tot això, i aquest mes de juliol s’han commemorat els 25 anys d’aquest gran canvi. La ciutat ha volgut commemorar aquesta efemèride i el 26 de juliol es va fer un acte al Parc de la Draga en la que el passatge central d’aquest espai nascut en motiu dels Jocs s’ha passat a anomenar “Passeig dels Jocs Olímpics Banyoles 1992”. Es tracte del passeig que va des del camí de circumval·lació de l’Estany fins al passeig de la Draga. Durant l’acte, també es va inaugurar una placa de record cap els voluntaris que van treballar durant la celebració dels Jocs.

Des del 26 de juliol, i fins el 30 de setembre, la Fundació Lluís Coromina - Espai Eat Art de la Plaça Major de Major, acull l’exposició «Banyoles a la llum dels JJOO'92», que amb els subtítols «a l'alçada de l'esdeveniment esportiu», «a l'alçada de les necessitats de Ciutat» mostra a través de fotografies la transformació de Banyoles arran dels Jocs Olímpics, des de diversos punts de vista.

I un d’aquests punts de vista és precisament l’esportiu. Al llarg dels anys, Banyoles s’ha consolidat com un destí turístic esportiu i acull amb una certa regularitat competicions de caire nacional i internacional no només de rem, sinó també d’altres esports com triatló, ciclisme o piragüisme, entre d’altres. L’estany de Banyoles i el seu entorn natural, han convertit Banyoles en un espai òptim per la pràctica esportiva.